Esparreguera és un municipi de la comarca del Baix Llobregat nord. Té un parc mòbil de 16.745 vehicles i una taxa de motorització de 781 vehicles per mil habitants, dels quals 458 són turismes (val a dir que en aquest parc mòbil estan inclosos tots els remolcs i semiremolcs d'una empresa de transport d'àmbit nacional que té la seva base a Esparreguera).

Resulta evident la gran dependència del vehicle privat en aquest municipi, en part com a conseqüència d'un important creixement de població que treballa fora del municipi i d'una carència històrica de mitjans de transports públics interurbans.

La xarxa viària es caracteritza per configurar una estructura de nivell primari amb molta dependència de l'antiga nacional II (que travessava el nucli urbà) i la carretera B-231, que connecta Esparreguera amb Piera. La primera via va passar a ser via urbana l'any 1990, quan es va derivar la circulació a la nova autovia A-2. Aquest fet va marcar l'inici d'una nova relació d'Esparreguera amb el trànsit urbà. La transformació de la nacional II en via urbana va permetre recuperar aquest viari com l'eix principal de circulació del poble i va anar configurant tota una xarxa viària vinculada a aquest eix.

Cap a l'any 1995 alguns carrers principals del centre de la vila es converteixen en carrers de vianants, iniciant d'aquesta manera unes primeres accions orientades a regular la circulació de vehicles i a treure el trànsit del centre de la vila.

És a partir de l'any 1999 que s'inicien tot un seguit d'accions orientades a pacificar el trànsit i remarcar el paper del vianant com a usuari principal de l'espai viari. A partir d'un estudi de la circulació del centre de la vila, desenvolupat conjuntament per l'Ajuntament i un equip tècnic extern, es comencen accions de transformació de tot el centre de la vila amb canvis de sentits de circulació i de configuració dels primers carrers de prioritat invertida.

Després de les mesures de pacificació del trànsit i foment de la mobilitat a peu impulsades durant els anys noranta al centre de la vila, es va engegar un procés per a transformar l'antiga carretera NII (encara amb un caràcter de via interurbana, amb semàfors, varis carrils de circulació, etc., que marcaven clarament la preeminència del vehicles sobre el vianant) en una via molt més urbana, on el vianant pogués gaudir de prioritat respecte del vehicle. Així es va construir la primera mini rotonda urbana i els primers passos elevats de vianants, eliminant algun dels semàfors principals d'aquesta via.

Tot el municipi.

Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM).

Des de l'any 2000 totes les actuacions relacionades amb la mobilitat urbana han estat presidides per un enfocament basat en la protecció del vianant i la pacificació del trànsit. Així, s'ha continuat treballant en la pacificació del trànsit a l'NII (amb la construcció d'una altra rotonda, més passos elevats de vianants, reducció de varis carrils de circulació a un per sentit, senyalització horitzontal i vertical a 40, etc.) i la regulació de l'estacionament (amb la implementació de les primeres 150 places d'estacionament regulat per zona blava).

Aquesta política d'impuls d'un model de mobilitat i accessibilitat més sostenibles s'ha aplicat als diferents barris del municipi amb l'estudi i reforma dels sentits de circulació dels carrers (intentant eliminar els dobles sentits de circulació), amb nova senyalització horitzontal i vertical (instaurant les zones 30 a gairebé tot els carrers de segon nivell del poble), i amb la instal·lació de bandes de limitació de velocitat i de passos elevats de vianants a les zones més necessàries.

De l'any 2005 ençà s'ha anat consolidant aquesta manera de fer fins i tot al barris més allunyats del centre: s'han implantat limitacions de velocitat per sota de 40 km/h a pràcticament tota la població, s'han instal·lat elements de reducció de velocitat, i s'han estudiat situacions específiques (camins escolars, entorns escolars, entorn del mercat municipal...).

Paral·lelament, s'ha anat ampliant la disposició de places de rotació (zona blava) en aquells llocs on hi havia més necessitats d'estacionament de curta durada, fins arribar a les actuals 350 places de zona blava, distribuïdes al voltant del centre de la vila. S'han obert també en aquest període tres aparcaments públics de dissuasió (en superfície) amb un total aproximat de 250 places d'estacionament.

A un altre nivell, s'ha aprofitat l'elaboració d'un nou Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) per planificar una ronda sud que descarregarà el trànsit de l'N-II, i aplicar una reordenació urbanística que contempla aspectes de mobilitat.

Està previst també substituir totes les òptiques dels semàfors per LED, transformar algun carrer del centre en plataforma única o zona 30 i pacificar el trànsit en una via interurbana (la carretera B-231) que travessa un barri disseminat d'Esparreguera.

De forma resumida, la xarxa viària en la que s'ha actuat ha estat la següent:

- Carrers de la xarxa bàsica (antiga NII) i el tram inicial de la carretera B-231, amb denominació urbana com Av. Francesc Macià, Av. Francesc
Marimon i ctra. de Piera.

- Carrers de la xarxa secundària: c/ Paraires, c/ Barcelona, passeig del Castell, passeig dels Jocs Olímpics, c/Gorgonçana, Via del Mil·lenari, c/
Beat Domènech Castellet, c/ Bruc, c/ Montserrat i altres.

- Centres d'atracció de vianants: CEIP, IES, CAP, Mercat municipal, Illa de vianants, etc.

- Carrers de la xarxa terciària, o de circulació interior dels barris: barri de Can Comelles, barri de la Plana, barri Font, barri de Can Rial, barri del
Mas d'en Gall, barri del Castell, barri de Can Vinyals, i centre vila.

Les actuacions realitzades han contribuït a pacificar el trànsit en els indrets on s'ha actuat, si bé encara no es disposa de dades contrastades sobre la reducció real de la velocitat dels vehicles. S'ha constatat, però, una disminució del nombre d'accidents de trànsit, superior al 30% en només tres anys (veure taula adjunta).

Pel que fa a la percepció social, la implantació d'aquestes mesures ha estat en general positiva, tot i la resistència als canvis d'alguns col·lectius. Això no obstant, amb el temps s'ha acabat reconeixent l'efectivitat de moltes de les accions portades a terme: implantació de zona blava, bandes de limitació de velocitat, canvis de sentits de circulació, etc.

En aquest sentit, ha estat fonamental la participació ciutadana, ja que durant els darrers anys s'ha portat a terme un procés permanent de discussió, negociació, justificació i acord de mesures amb els diferents col·lectius afectats: Unió de Botiguers, associacions de veïns, escoles, mercat, ambulatori...

- El conjunt d'actuacions portades a terme són el resultat de la introducció de criteris de seguretat viària i protecció del vianant en les polítiques de mobilitat i accessibilitat municipals.
- El propi Pla de reordenació urbanística incorpora la mobilitat i l'accessibilitat com un els elements a considerar.
- S'ha pacificat el trànsit en les vies amb una elevada intensitat de trànsit, i especialment la NII.
- L'estudi dels fluxos de trànsit dels carrers -xarxa bàsica i xarxa secundària- han permès determinar els punts de risc i implantar mesures concretes per a reduir la velocitat dels vehicles, així com crear zones 30, espais de vianants més amplis i itineraris segurs per als escolars.
- Aquestes mesures han contribuït a reduir de forma significativa el nombre d'accidents i millorar la seguretat viària, sobretot al voltant dels equipaments municipals generadors de més mobilitat.
- Les actuacions de pacificació del trànsit han anat acompanyades de mesures per a regular l'aparcament en superfície i crear aparcaments dissuasoris, cosa que ha transformat l'aspecte de diferents carrers i ha prioritzat el desplaçament segur dels vianants.
- L'impuls d'un procés permanent de participació ha permès comptar amb l'opinió de la ciutadania i dels diferents agents socials i econòmics en els diferents projectes portats a terme, cosa que ajuda a divulgar els valors de la mobilitat sostenible i segura i a crear una ciutat més comfortable.

- Caldria realitzar una enquesta/estudi d'ampli abast sobre la percepció ciutadana en relació amb les mesures impulsades.
- No s'han plantejat actuacions per a fomentar la mobilitat en bicicleta.